![]() |
|
Bibliografía ACEBRÓN RUIZ, Julián, La Aventura nocturna: Claves del sueño en la literatura castellana medieval y del siglo XVI (Tesis Doctoral), Universidad de Lérida, 2001. ASCHER, Yoni, “Form and content in some roman reclining effigies from the early sixteenth century”, Gazette des Beaux-Arts, Vol. CXXXIX, nº 144, (2002), pp. 319-320. BONFANTE, Larissa (Ed.), Etruscan life and afterlife: a handbook of Etruscan studies, Wayne State University Press, Detroit, 1986. BORGES FÉLIX, Marlene, O Túmulo de D. Fernão Sanches : Escultura tumular como preservação da memória, Universidade do Porto, Faculdade de Letras. Mestrado em História da Arte Portuguesa, Oporto, 2012. BOYANCÉ, Pierre, “Le sommeil et l’immortalité”, Mélanges d’archéologie et d’histoire, nº 45, (1928) , pp. 97-105. BRIQUEL, Dominique, "Regards Étrusques sur l'au-delà", En: HINARD, François (Dir.), La mort, les morts et l’au-delà dans le monde romain. Actes du Colloque de Caen (20-22 novembre 1985), Centre de Publications de l'Université de Caen, Caen, 1987, pp. 263-277. CERCHIAI, Luca & d'AGOSTINO, Bruno, Il mare, la morte, l'amore. Gli Etruschi, i Greci e l'immagine, Donzelli Editore, Roma, 1999. CABALLERO DOMINGUÉZ, Juan Luis, Terminología de la muerte en los autores cristianos latinos. Estudio particular de ‘dormio’ (Tesis Doctoral), Universidad de Barcelona, Barcelona, 1998. CHARPENTIER, Françoise (Ed.), Le songe à la Renaissance : Actes du Colloque international de Cannes 1987, organisé par l'Association d'Etudes sur l'Humanisme, Université de Saint-Etienne, 1990. COLLIGNON, Maxime, Les statues funeraires dans l’art grec, E. Leroux, París, 1911. CUMONT, Franz Valery Marie, Afterlife in Roman Paganism, Yale University Press, New Haven, etc., 1922. CUMONT, Franz Valery Marie, Lux Perpetua, P. Geuthner, París, 1949. CUMONT, Franz Valery Marie, Recherches sur le symbolisme funeráire des romans, Paul Geuthner, París, 1966. CURZI-DASCALOVA, Lilia & CURZI, Lucien, Le Sommeil dans les Beaux-Arts, París, 2012. Disponible: http://sleep-in-arts.eu/Risorse/SleepFineArtsFR.pdf CHAMOSO LAMAS, Manuel, Escultura funeraria en Galicia, Instituto Padre Feijoo, Ourense, 1979. De GRUMMOND, Nancy Thompson, Etruscan Myth, Sacred History and Legend, University of Pennsylvania Museum Press, Filadelfia, 2006. DINZELBACHER, Peter, “Importanza e significato delle visioni e dei sogni per l'uomo medievale”, Schede medievali : Rassegna dell'Officina di Studi Medievali, Palermo, nº 19 , (1990) , pp. 253-265 DODDS, Eric Robertson (et al.), Il Sogno in Grecia, Laterza, Roma, 1988. EGER, Jean-Claude, Le Sommeil et la Mort dans la Grèce antique, É ditions Sicard, París, 1966. ELIADE, Mircea, Mito y Realidad, Labor, Barcelona, 1991. FERREIRA, Emídio Maximiano, A Arte Tumular Medieval Portuguesa (séculos XII-XV). Dissertação de Mestrado de História de Arte., Faculdade de Ciências Sociais e Humanas, U. N. L., Lisboa, 1986. GONZÁLEZ MONTAÑÉS, Julio I., "El Panteón de los Valladares en la iglesia de San Benito de Fefiñanes (Cambados). Nueva filiación estilística y cronología de los yacentes", Pontevedra. Revista de estudios provinciais, nº 24, (2014), pp. 77-90. GREGORY, Tullio (Coord.), I Sogni nel Medioevo : seminario internazionale, Roma, 2-4 ottobre 1983, Edizioni dell'Ateneo, Roma, 1985. HINARD, François (Dir.), La mort, les morts et l’au-delà dans le monde romain. Actes du Colloque de Caen (20-22 novembre 1985), Centre de Publications de l'Université de Caen, Caen, 1987. HÖFLER, Janez, “New light on Andrea Sansovino’s Journey to Portugal”, The Burlington Magazine, CXXXIV, (1992), pp. 234-238. IBÁÑEZ FERNÁNDEZ, Javier, "El dibujo para la tumba de Carlos de Aragón y Navarra (1550)", Artigrama, nº 21, (2006), pp. 373-394. KENRICK, John, Roman Sepulchral Inscriptions Their Relation to Archæology, Language, and Religion, John Russell Smith, Londres, 1858. KOORTBOJIAN, Michael, Myth, Meaning, and Memory on Roman Sarcophagi, University of California Press, Berkeley, 1995. KRUGER, Steven F., Il sogno nell Medioevo, Vita e Pensiero, Milán, 1996. LÓPEZ SACO, Julio O., “La muerte y la utopía de las ‘Islas de los Bienaventurados’ en el imaginario griego”, Fortvnatae. Revista Canaria de Filología, Cultura y Humanidades Clásicas, nº 6 (1994), pp. 43-69. LLEÓ CAÑAL, Vicente, “El sepulcro del Caballero”, Carlos V : Las armas y las letras : 14 de abril-25 de junio, 2000 : Hospital Real, Granada, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, Granada, 2000. MACCHIORO, Vittorio, Il Simbolismo nelle figurazioni sepolcrali romane: studi di ermeneutica, Tip. della Universitá, Nápoles, 1909. MAINOLDI, Carla, “Sonno e morte in Grecia antica”, Rappresentazioni della norte (Letteratura e antropologia), ed. Renato Raffaelli , QuattroVenti, Urbino, 1987, pp. 746. MANSO PORTO, Carmen, "La escultura funeraria", en Galicia Arte, vol. XI, Hércules, La Coruña, 1996, pp. 382-413. MARCO SIMÓN, Francisco & PINA POLO, Francisco & REMESAL RODRÍGUEZ, José ( Eds.), Formae mortis: el tránsito de la vida a la muerte en las sociedades antiguas, Edicions Universitat Barcelona, Barcelona, 2009. MARROU, Henri Irénée, “La symbolisme funéraire des Romains”, Journal des savants, (1944), 23-37 y 77-86. MAURY, Alfred, “Du personnage de la Mort et de ses répresentations dans l´Antiquité et au Moyen Age”, Revue Archéologique, Societe francaise d 'archeologie classique, París, 1ª serie, año IV, (1847), nº 1, pp. 305-339; nº 2, pp. 686-701 y 784-796; año V, (1848), nº 1, pp. 287 McKERR, Lynne; MURPHY, Eileen M. & DONELLY, Colm J., “I Am Not Dead, but Do Sleep Here: the representation of children in Early Modern burial grounds in the north of Ireland”, Childhood in the Past, 2, (2009), pp. 110-132. NÚÑEZ RODRÍGUEZ, Manuel, Muerte coronada : el mito de los reyes en la catedral compostelana, Universidade de Santiago, Servicio de Publicacións, Santiago de Compostela, 1999. NÚÑEZ RODRÍGUEZ, Manuel & PORTELA PAZOS, Ermelindo (Eds.), La idea y el sentimiento de la muerte en la historia y el arte de la Edad Media, Universidad de Santiago, Santiago de Compostela, 1988. OGLE, Marbury Bladen, “The Sleep of Death”, Memoirs of the American Academy in Rome, nº 11 (1933) , pp. 81-117. OLIVER, Graham John, The Epigraphy of death : studies in the history and society of Greece and Rome , Liverpool University Press, Liverpool, 2000. ORUETA y DUARTE, Ricardo de, La escultura funeraria en España: Ciudad Real, Cuenca & Guadalajara, Aache ediciones, Guadalajara, 2000 [1919]. PANOFSKY, Erwin, Tomb Sculpture: Its Changing Aspects from Ancient Egypt to Bernini, Harry N. Abrams, Londres-Nueva York, 1964. REDONDO CANTERA, Mª José, El sepulcro en España en el siglo XVI. Tipología e iconografía, Ministerio de Cultura, Madrid, 1987. RODRÍGUEZ CASAL, Antón & GONZÁLEZ LOPO, Domingo, Muerte y ritual funerario en la Historia de Galicia : Semata, Ciencias Sociais e Humanidades, Universidade de Santiago, Facultade de Xeografía e Historia, Santiago de Compostela, nº 17 (2005). ROSENDE VALDÉS, Andrés A., “Un Marco para la muerte, el sepulcro gallego en el siglo XVI”, Galicia no Tempo 1991 : [exposición en el] Monasterio de San Martiño Pinario, Santiago de Compostela, 1991, Arzobispado, Diócesis de Santiago : Consellería de Cultura e Xuventude, Santiago, 1992, pp. 221-243. RUÍZ MALDONADO, Margarita, “El sepulcro de Fernando Sanches Rodrigues y su significación en la escultura funeraria portuguesa del siglo XIV”, Goya, nº 233 (1993), pp. 268-273. S’JACOB, Henriette, Idealism and Realism. A study of sepulchral symbolism, E. J. Brill, Leiden, 1954. SANNIBALE, Maurizio, Le urne cinerarie di età ellenistica, “L’Erma” di Bretschneider, Roma, 1994. SCHEFOLD, Karl, “La force créatrice du symbolisme funéraire des romains”, Révue archéologique, Tomo 2, (1961), pp. 177-209. TOYNBEE, Jocelyn M. C., Death and Burial in the Roman World, Johns Hopkins University Press, Baltimore, 1996 [1971]. VAZQUEZ CASTRO, Julio, “El libro como almohada en la escultura funeraria”, El Mediterráneo y el Arte español. Actas del XI Congreso del CEHA (Valencia, septiembre 1996), Generalitat Valenciana- Ministerio de Cultura, Valencia, (1998), pp. 53-57. VÁZQUEZ HOYS, Ana María, “Magia e inmortalidad en el mundo romano”, Ephesia Grammata : Revue d'études des magies anciennes, nº 1, (2007), 200 pp. VERMEULE, Emily, La muerte en la poesía y en el arte de Grecia, Fondo de Cultura Económica, México, 1984. VERNANT, Jean-Pierre, El individuo, la muerte y el amor en la antigua Grecia, Paidos, Barcelona, 2001. VICENTE LÓPEZ, Simón, “El arte funerario en Galicia durante los siglos del Barroco”, Muerte y ritual funerario en la Historia de Galicia : Semata, Ciencias Sociais e Humanidades, Universidade de Santiago, Facultade de Xeografía e Historia, Santiago de Compostela, nº 17, 7 (2005), pp. 321-362. VIEIRA DA SILVA, José Custódio, "Memoria e imagem. Reflexões sobre Escultura Tumular Portuguesa (Séculos XIII e XIV)", Revista de História da Arte, Universidade Nova de Lisboa, nº 1 (2005), pp. 46-81. VILLAVERDE SOLAR, Mª Dolores, “La representación de la muerte en Galicia durante el siglo XVI”, Cuadernos de Estudios Gallegos, vol. 55, nº 121, (2008), pp. 235-262. YEGUAS i GASSÓ, Joan, El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya, Saladrigues SL, Bellpuig, 2009. YEGUAS i GASSÓ, Joan, La glòria del marbre a Montserrat: els sepulcres renaixentistes de Joan d'Aragó, Bernat de Vilamarí i Benet de Toco, L'Abadia de Montserrat, 2012. ZANATTA, Marcelo (Ed.), Homo moriens: ermeneutiche della morte da Omero a oggi, Pellegrini Editore, Cosenza, 2006. |
© Julio I. González Montañés 2014.